Introducció
El 14 de març de 1976 es va iniciar la dictadura militar més sagnant de l’historia d’Argentina. Durant aquest període, van haver-hi desaparicions sistemàtiques en tot el territori argentí les quals es van anomenar chupadas. Els autors d’aquestes desaparicions es van dur a terme per els "grupos de tareas" o "patotas". Les persones segrestades, nens, joves i adults, després de ser segrestats, eren duts als centres clandestins i no tornava a saber res més d’ells. Uns dels segrestos més impactants van ser els setges de dones embarassades (que no rebien atenció mèdica en cap moment, ni tan sols en el moment del part).
El nombre de segrestats van ser aproximadament d’unes 9.000 a 30.000 persones, la majoria dels quals eren militants de grups guerrillers o persones sospitoses de tenir-hi alguna simpatia.
També va haver-hi una utilització sistemàtica de la tortura, així com la creació de més de 300 camps de detenció il·legal, que va anar acompanyat d'un gran augment del deute extern, que va passar de 7.500 milions de dòlars a 43.600 milions. A aquest deute es va haver d’afegir les despese de la invasió i posterior pèrdua de les Illes Malvines.
Després d’una gran protesta social, la denuncia de la violació dels drets humans, i la pèrdua de les illes Maldives, la dictadura militar va acabar el 10 de desembre de 1983.
El Cop d’Estat
Situació prèvia
Context nacional
A partir del juliol de 1974, la presidenta d'Argentina va ser María Estela Martínez (també coneguda com a Isabelita o Vídua de Perón). Durant el temps que va estar al poder, va haver una gran crisi econòmica i política.
A partir del juliol de 1974, la presidenta d'Argentina va ser María Estela Martínez (també coneguda com a Isabelita o Vídua de Perón). Durant el temps que va estar al poder, va haver una gran crisi econòmica i política.
Ø La gran crisi econòmica es va anomenar el "Rodrigazo", caracteritzada per la devaluació de la moneda i l'augment del preu dels combustibles fins a un 175%. Ø En quant a la crisi política, Argentina va ser un escenari de violència, ja que van sorgir grups armats. Els principals van ser:
1. Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT)
2. Montoneros: que estaven formats per el Peronismo de izquierda i l'alianza Anticomunista Argentina (la triple A), d'ultradreta, fundada i dirigida per José López Rega, secretari personal d'Isabelita.
1. Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT)
2. Montoneros: que estaven formats per el Peronismo de izquierda i l'alianza Anticomunista Argentina (la triple A), d'ultradreta, fundada i dirigida per José López Rega, secretari personal d'Isabelita.
ARRIBADA AL PODER
El 24 de març de 1976, les forces armades van derrocar el govern constitucional d'Isabelita (i el país va passar a estar en mans del General Videla). D’aquesta manera, es va instaurar la Junta Militar, que es va encarregar de prendre les mesures necessàries per:
Ø Debilitar tota possible resistència
Ø La suspensió de la constitució
Ø El tancament del congrés
Ø La prohibició dels partits polítics i sindicats
Ø Gran control sobre la llibertat i els mitjans de comunicació.
Junta militar: govern format pels alts càrrecs de les Forces Armades d’un país. Sol prendre lloc després d’un cop d’estat.
A Argentina, van haver-hi 4 Juntes Militars. Totes elles van ser presidides per un representant de cada força (l'exèrcit, l'armada i l'aèria). Aquestes quatre van ser:
A Argentina, van haver-hi 4 Juntes Militars. Totes elles van ser presidides per un representant de cada força (l'exèrcit, l'armada i l'aèria). Aquestes quatre van ser:
1ª Junta Militar (1976-1980): Jorge Rafael Videla (Exèrcit) Emilio Eduardo Massera (Armada) Orlando Ramón Agosti (Aèria) | 2ª Junta Militar (1980-1981): Roberto Eduardo Viola (Exèrcit) Armando Lambruschini (Armada) Omar Domingo Rubens Graffigna (Aèria) |
3ª Junta Militar (1981-1982): Leopoldo Fortunato Galtieri (Exèrcit) Basilio Lami Dozo (Armada) Jorge Isaac Anaya (Aèria) | 4ª Junta Militar (1982-1983): Cristiano Nicolaides (Exèrcit) Rubén Franco (Armada) Augusto Jorge Hughes (Aèria) |
En quant a la política econòmica, van haver-hi diversos ministres d'economia, però el més important va ser:José Alfredo Martínez de Hoz (1976-1981). Les característiques del període en el qual va exercir de ministre van ser:
- una política de lliure importació de productes i una gran reducció (2/3 parts) de les petites i mitjanes empreses. A més, tres dies desprès del cop, el FMI va concedir a Argentina un préstec de 127 milions de dòlars.
En quant a la política cultural, el 29 d'abril de 1976, es van destruir obres de Gabriel García Márquez, Antoine de Saint-Exupéry, Osvaldo BAyer i Pablo Neruda amb l'argumentació de que eren:
Documentació perniciosa que afecte a l’intel·lecte i
la nostra manera de ser cristiana per tal que no pugui
la nostra manera de ser cristiana per tal que no pugui
seguir enganyant la joventut sobre el nostre més tradicional
patrimoni espiritual: Déu, Pàtria i Llar”
l'Operativo Claretat
Així mateix, també es va dur a terme l'Operativo Claretat, que va consistir en una caça de bruixes, on van desaparèixer persones de l'àmbit intel·lectual i cultural (com artistes, treballadors i, fins i tot, estudiants). També es van produir acomiadaments massius i inhabilitacions per exercir el càrrec docent, tal i com vam veure a la pel·lícula “Kamchatka”.
Així mateix, també es va dur a terme l'Operativo Claretat, que va consistir en una caça de bruixes, on van desaparèixer persones de l'àmbit intel·lectual i cultural (com artistes, treballadors i, fins i tot, estudiants). També es van produir acomiadaments massius i inhabilitacions per exercir el càrrec docent, tal i com vam veure a la pel·lícula “Kamchatka”.
Nit dels llapis
En aquest context, cal destacar la nit dels llapis, que es va produir a la matinada del dia 16 de setembre de 1976. Va consistir en els segrestos de set estudiants militants o ex-militants de la Unió Estudiantil Secundària d'entre 16 i 18 anys. Aquests, durant el govern d'Isabelita, van demanar uns passatges amb descompte per estudiants, i degut al cop d'estat mai es van arribar a aconseguir. Durant la dictadura, van ser torturats i posteriorment desapareguts, excepte un: Pablo Díaz.Actualment, el govern ha proposat que el dia 16 de setembre sigui el "Dia nacional de la Joventut".
GUERRA DE LES MALVINES
La Guerra de les Malvines va ser un conflicte vèlic entre el Regne Unit i Argentina que va durar des del 2 d'abril de 1982 fins el 14 de juny del mateix any.
Les Illes Malvines eren de domini britànic, però hi va haver una invasió militar per part d'Argentina. D’aquesta manera, el governs va voler desviar l'atenció de la població a la crisi del país amb una nova causa externa. El 6 d'abril, el govern britànic va mobilitzar la marina, les forces aèries i també va obtindre el recolzament diplomàtic i militar dels Estats Units. Finalment, el 14 de juny es van rendir les tropes argentines.
Les Illes Malvines eren de domini britànic, però hi va haver una invasió militar per part d'Argentina. D’aquesta manera, el governs va voler desviar l'atenció de la població a la crisi del país amb una nova causa externa. El 6 d'abril, el govern britànic va mobilitzar la marina, les forces aèries i també va obtindre el recolzament diplomàtic i militar dels Estats Units. Finalment, el 14 de juny es van rendir les tropes argentines.
Final del conflicte
Les causes van ser un gran augment de les protestes i vagues generals així com crítiques i renúncies per les violacions dels drets humans a l'extranger. Finalment, també es van perdre les Malvines, que va ser el factor determinant.
Després de la dictadura
Les causes van ser un gran augment de les protestes i vagues generals així com crítiques i renúncies per les violacions dels drets humans a l'extranger. Finalment, també es van perdre les Malvines, que va ser el factor determinant.
Després de la dictadura
La Unión Cívica Radical va jutjar els responsables, el nou president va ser Alfonsín, i va sorgir la CONADEP (Comisión Nacional sobre Desaparición de Personas), amb l'objectiu de recollir proves per dur a terme el judici oral, on la següent cita històrica va ser dita:
“Mai un país que havia patit una dictadura i havia portat els responsables davant dels jutges”
lEls seus objectius eren:
- Rebre denúncies i proves i remetre-les immediatament a la justícia
- Esbrinar sobre el destí o parador de les persones desaparegudes.
- Determinar la ubicació dels nens.
- Denunciar a la justícia qualsevol intent d'amagar o sostreure elements probatoris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario