El Salvador
INTRODUCCIÓ
Aquesta guerra civil va ser un conflicte bèl·lic intern, on hi hagué un enfrontament entre dos blocs:
- Per una banda l'exèrcit governamental i la Fuerza Armada del Salvador.
- Per altra banda les forçes del Frente Farabundo Martí para la Liberalización Nacional (FMLN).LA GUERRA CIVIL
Situació prèvia
Els antecedents es troben dividits en tres apartats:
1. Contínues crisis polítiques
2. Els governs militars
3. La situació del país als anys 70
1. Contínues crisis polítiques
Després de la seva independència d'Espanya el 1821, el Salvador, va sofrir crisis polítiques de forma contínua. Per aquesta raó, al 1841 es va fer la primera constitució, tot i que no es va aconseguir una estabilitat política degut a la lluita entre lliberals i conservadors. Els lliberals van aconseguir el poder el 1871, i les mesures que van prendre (l'abolició de la propietat comunal) van derivar en la situació següent: mentre uns quasi no tenien terres, d'altres en tenien per donar i per vendre.
2. Els governs militars
El 1931 el president del país era Arturo Araujo. Va ser degut al seu derrocament que el General Maximiliano Hernández Martínez va ocupar el seu lloc. Aquesta acció va derivar en una successió de governs militars des de 1931 fins el 1979.
3. La situació del país als anys 70
Als anys 70 hi havia una falta de llibertats i una gran diferència entre rics i pobres (el 10% de la població gaudia del 80% de les riqueses del país). A més, hi havia una creixent tensió internacional entre occident i el bloc comunista, degut a la Guerra Freda.
Va ser el 1907 que va sorgir les Fuerzas Populares de Liberación "Farabundo Martí" (FPL). El 1976 va sorgir el Partido Revolucionario de los trabajadores Centroamericanos, autors de diversos segrestos a empresaris i funcionaris públics per financiar-se.
Als anys 70 hi havia una falta de llibertats i una gran diferència entre rics i pobres (el 10% de la població gaudia del 80% de les riqueses del país). A més, hi havia una creixent tensió internacional entre occident i el bloc comunista, degut a la Guerra Freda.
Va ser el 1907 que va sorgir les Fuerzas Populares de Liberación "Farabundo Martí" (FPL). El 1976 va sorgir el Partido Revolucionario de los trabajadores Centroamericanos, autors de diversos segrestos a empresaris i funcionaris públics per financiar-se.
El conflicteLa guerra va ser fruit de la violència entre el partit dretà i esquerrà. Prova d'aquesta violència va ser assessinat de l'obispe catòlico Monseñor Óscar Romero el 24 de març de 1980 durant la celebració d'una missa a la capella de l'hospital Divina Providència, Tal i com vam veure a la pel·lícula Monsenyor Romero.
Va ser també en aquesta època que es van crear els Escuadrones de la muerte, formats per militars, policies al marge de la llei, empresaris i terratinents amb l'objectiu d'aterroritzar les zones rurals. De fet, van haver-hi dos intents de conquerir la capital, San Salvador (l'Ofensiva general l'any 1981 i l'Ofensiva hasta el tope l'any 1989.), tot i que ambdós van ser retinguts per la FAES. La FAES (Fuerza Armada de El Salvador) és una institució establerta per la Constitució d'aquest país amb diversos objectius:
- Defensar la sobirania de l'estat i la integritat del seu territori
- Mantenir la pau, la tranquil·litat i seguretat pública
- Assegurar el compliment de la Constitució de les altres lleis vigents
La pau
Després d'acordar la decisió entre ambdós bàndols, la ONU va ser el mediador per finalitzar la guerra el 1990. Per això va idear un pla que havia de ser complert per etapes:
- Els rebels havien de destruir les seves armes i indicar la localització dels arsenals i municions, així com desmobilitzar-me i permetre el pas de les autoritats i la policia.
- El govern, per la seva part, hauria de desmobilitzar l'exèrcit, la policia i desarticular els Escuadrones de la muerte.
Degut a que ambdós parts van cumplir cadascuna la seva part, el 16 de gener de 1992 es van firmar els Acords de Pau de Chapultepec a Mèxic.
- Defensar la sobirania de l'estat i la integritat del seu territori
- Mantenir la pau, la tranquil·litat i seguretat pública
- Assegurar el compliment de la Constitució de les altres lleis vigents
La pau
Després d'acordar la decisió entre ambdós bàndols, la ONU va ser el mediador per finalitzar la guerra el 1990. Per això va idear un pla que havia de ser complert per etapes:
- Els rebels havien de destruir les seves armes i indicar la localització dels arsenals i municions, així com desmobilitzar-me i permetre el pas de les autoritats i la policia.
- El govern, per la seva part, hauria de desmobilitzar l'exèrcit, la policia i desarticular els Escuadrones de la muerte.
Degut a que ambdós parts van cumplir cadascuna la seva part, el 16 de gener de 1992 es van firmar els Acords de Pau de Chapultepec a Mèxic.
LA FI DE LA GUERRA
Les conseqüències
Com totes les guerres, aquesta també va tenir conseqüències, començant per la mort i desaparició de 75.000 persones, mutilats i seqüeles psicològiques. Així com nens orfes de pares i/o mares.
També es van produir danys materials i per culpa dels quals, l'economia ha estat estancada durant més d'una dècada.
A nivell social, van sorgir els maras, colles de joves i adults dedicats a la delinqüència i al tràfic de drogues que tenen en les seves mans armes de foc utilitzades anteriorment pels militars.
Llògicament, va haver un gran percentatge d’emigrants, que es van veure obligats a marxar del país, i la majoria van immigrar a Califòrnia.
Finalment, s'ha instaurat un sistema democràtic, on les eleccions són monotoritzades per l'ONU per evitar fraus i s'han creat noves institucions com la Procuraduría de los Derechos Humanos per tal de garantir el bon funcionament del sistema polític, i procuren preservar a tots els sectors de la societat.
TESTIMONI DE LA DICTADURA:
En els primers vint anys de govern, la família Somoza s'havia convertit en la principal propietària de terres de tot el país (eren els propietaris de la cinquena part de les terres cultivables de Nicaragua).
Les desigualtats econòmiques i l'absoluta pobresa en què es trobava la immensa majoria de la població, augmentaven any rere any. El govern somocista, recolzat per uns pocs propietaris de terres i empresaris nicaragüencs i per les empreses nord-americanes, no donava respostes als problemes socials, com la fam, l'analfabetisme i els baixos salaris dels treballadors. Aquesta situació, sumada a la impossibilitat d'organitzar i exercir lliurement l'oposició al govern, va portar a un grup de joves, inspirats en el triomf de l'experiència revolucionària cubana de 1959, a conformar el Front Sandinista d'Alliberament Nacional i iniciar la lluita armada en contra la dictadura.
El 1972, Anastasio Somoza junior va assumir la presidència. Durant el seu govern, la situació econòmica es va deteriorar enormement: l’atur va arribar al 40% i l'analfabetisme afectava al 60% dels nicaragüencs. D'altra banda, la corrupció i l'enriquiment dels afins a Somoza van desprestigiar encara més al govern, tant davant de la població nicaragüenca, com davant els EUA.
Paral·lelament, la lluita del Front Sandinista va rebre el suport creixent de la població marginada del país.
En aquest context, la guerrilla va incrementar el nombre dels seus membres i les seves accions, fins que, al juliol de 1979, va aconseguir enderrocar el dictador, que va fugir de Nicaragua cap a Paraguai.
Com totes les guerres, aquesta també va tenir conseqüències, començant per la mort i desaparició de 75.000 persones, mutilats i seqüeles psicològiques. Així com nens orfes de pares i/o mares.
També es van produir danys materials i per culpa dels quals, l'economia ha estat estancada durant més d'una dècada.
A nivell social, van sorgir els maras, colles de joves i adults dedicats a la delinqüència i al tràfic de drogues que tenen en les seves mans armes de foc utilitzades anteriorment pels militars.
Llògicament, va haver un gran percentatge d’emigrants, que es van veure obligats a marxar del país, i la majoria van immigrar a Califòrnia.
Finalment, s'ha instaurat un sistema democràtic, on les eleccions són monotoritzades per l'ONU per evitar fraus i s'han creat noves institucions com la Procuraduría de los Derechos Humanos per tal de garantir el bon funcionament del sistema polític, i procuren preservar a tots els sectors de la societat.
TESTIMONI DE LA DICTADURA:
Nicaragua
Context:
El 1936, Anastasio Somoza, polític i militar nicaragüenc, va enderrocar alehores president Juan Bautista Sacasa i va accedir al govern, mantenint-se en el poder durant 20 anys. Després va ser succeït pels seus fills.
Comença la dictadura
Des del govern, Anastasio Somoza va enfrontar la creixent oposició d'obrers, camperols, estudiants. Per evitar-ho, va portar endavant una forta repressió, a través d'un impressionant increment dels membres de les forces policials i militars, la creació de nombroses presons, la persecució, els segrestos i l'aplicació de tortures per part de la Guàrdia Nacional.
Somoza va aconseguir controlar el govern realitzant fraus permanents en totes les eleccions que convocava, o reprimint i atemorint a l'oposició amb la finalitat que no es presenten als comicis.
Davant el creixement dels opositors, Somoza va suprimir les elecció de 1941 i va reformar la Constitució, establint l'ampliació del seu mandat i així la possibilitat de continuar governant.
Anastasio Somoza va ser assassinat l'any 1956. El va succeir en el govern, també mitjançant eleccions fraudulentes, el seu fill Anastasio Somoza junior.
Somoza va aconseguir controlar el govern realitzant fraus permanents en totes les eleccions que convocava, o reprimint i atemorint a l'oposició amb la finalitat que no es presenten als comicis.
Davant el creixement dels opositors, Somoza va suprimir les elecció de 1941 i va reformar la Constitució, establint l'ampliació del seu mandat i així la possibilitat de continuar governant.
Anastasio Somoza va ser assassinat l'any 1956. El va succeir en el govern, també mitjançant eleccions fraudulentes, el seu fill Anastasio Somoza junior.
L'economia nicaragüenca durant la dictadura dels Somoza
En els primers vint anys de govern, la família Somoza s'havia convertit en la principal propietària de terres de tot el país (eren els propietaris de la cinquena part de les terres cultivables de Nicaragua).Les desigualtats econòmiques i l'absoluta pobresa en què es trobava la immensa majoria de la població, augmentaven any rere any. El govern somocista, recolzat per uns pocs propietaris de terres i empresaris nicaragüencs i per les empreses nord-americanes, no donava respostes als problemes socials, com la fam, l'analfabetisme i els baixos salaris dels treballadors. Aquesta situació, sumada a la impossibilitat d'organitzar i exercir lliurement l'oposició al govern, va portar a un grup de joves, inspirats en el triomf de l'experiència revolucionària cubana de 1959, a conformar el Front Sandinista d'Alliberament Nacional i iniciar la lluita armada en contra la dictadura.
La lluita del Front Sandinista d'Alliberament Nacional i la fi de la dictadura
Paral·lelament, la lluita del Front Sandinista va rebre el suport creixent de la població marginada del país.
En aquest context, la guerrilla va incrementar el nombre dels seus membres i les seves accions, fins que, al juliol de 1979, va aconseguir enderrocar el dictador, que va fugir de Nicaragua cap a Paraguai.
(Marta Sanchez)
HONDURAS
-Inicia la seva independència el 1821.
-Des del començament s’ha caracteritzat per una manca d’infraestructura política així com per la manca d’integració social i política.
-Amb una economia basada principalment en la agricultura (grans plantacions de plàtans) és determinant al llarg del segle XX la presència determinant de companyies nord-americanes que amb els seus interessos han marcat també el cami de molts dels esdeveniments polítics del país. La Standard Fruit
-Els primers intents de govern democràtic es produeixen entre el període 1957 al 1963.El primer president democràtic és Vileda Morales del partit liberal que crea la primera Constitució de la República que incorpora el primer reconeixement al respecte pels drets humans e promou diferents lleis i projectes de caire modern que te en compte les mancances profundes del país:
· Llei de reforma agrària
· Llei de foment a la industria
· Llei de seguretat social
· Infraestructura de carreteres i creació de red elèctrica
· Prioritat a l’educació
· Protecció maternitat
Però poc abans de les eleccions de 1963, un cop militar va enderrocar al president i a partir d’aleshores i fins el 1980 es van succeir diferents juntes militars i cops d’estat, alguns al empar dels interessos econòmics de les empreses nord-americanes i amb el vist i plau dels Estats Units, eliminant-ne dons el procés democràtic iniciat.
Mentrestant, durant aquest periode de dictadures el pais s’empobreix econòmicament, i és victima de ·robos· de quantitats inmenses de diners suposadament demanades per ajudar al desenvolupament del pais i que moltes vegades acabaven en forma d’estalvis d’uns quants personatges en mans de bancs estrangers.
Al 1981 es reinstauren eleccions democràtiques lliures i desde aleshores s’ha mantingut, amb inestabilitat i febleses, un cert estat democratic. Es justament a partir de 1980, i un cop s’enderroca al veí pais de El Salvador al dictador Somoza, que els americans començant a manifestar el seu interès per accelerar els procesos democràtics a Honduras.
Potser podríem dir que la evolució de la política hondureña ha caminat en paral.lel als interessos nord-americans, o n’ha estat marcada profundament.
Al 1990, el nou president del partit nacional Rafael Callejas concentra la seva gestió en l’economia,facilitant la inversió i començant a col.locar als militars sota el control civil. Inicia el procès de creació d’un Ministeri de Justicia. De tota manera a nivell popular va creixent la insatisfacció per el cost de la vida (fallida d’alguns bancs) i l’aparent corrupció del govern, fet que motiva un canvi de president i partit governant al 1993.
1993: El president Reina persegueix la corrupció, crea definitivament un Ministeri de Jusdticia modern, augmenta el control dels militars pels poders civils.Es viu una etapa de creixement econòmic amb una important reducció del dèficit pùblic del sector pùblic.
1997: El nou president, Carlos Roberto Flores impulsa nous programes de reforma i modernització del govern i la economia intentant afavorir als mès pobres.
Malauradament, el 1998, l’ Huracà Mitch, deixa al pais amb mès de 5000 morts i més d’1.500.000 de desplaçats. Lea ajudes internacionals rebudes son quantioses però la seva aplicació per part del govern és qüestionada.
L’any 2009. es va produir un noi intent de “cop d’estat” pel que es va intentar expulsar del país al president , aleshores Manuel Zelaya, desprès de setmanes de gestions i pressions internacionals, el conflicte es va resoldre amb un procés de noves eleccions que va guanyar a finals del 2009 Porfirio Lobo, actual president d’Honduras.
(Alicia Giménez)
No hay comentarios:
Publicar un comentario